Aquest matí, un company de treball ha fet uns comentaris un poc radicals mostrant la seva rotunda disconformitat respecte a les declaracions de Amparo Sánchez Rosell, presidenta del Centre Cultural Islàmic de València. M’escandalitza, frases com ara: «iros a vuestro país, «moros de mie..:», o «sólo faltaría que os pagáramos vuestra religión»…….
Com va dir Antonio Machado: «Todo lo que se ignora, se desprecia».
La intenció d’Amparo, no és altra que demanar al Govern la regularització i el manteniment econòmic dels imans de les mesquites, per a evitar l’arribada de il.luminats que pugen radicalitzar el missatge, o d’actes que serveixen per a reclutar terroristes
Fent un poc d’història, aquesta societat, Els Il·luminats, es va crear amb el propòsit de derrocar als governs i regnes del món a més d’eradicar a totes les religions i creences per regir a les nacions baix un Nou Ordre Mundial, basat en un sistema internacionalista (precursor del comunisme i l’anarquisme). Amb una moneda única i una religió universal, on segons les seves creences cada persona aconseguiria la perfecció. Per a no allargar-me massa, no citaré els principis que tenien els il·luminats, ni tampoc la necessitat d’eliminar, d’arrel, el terrorisme.
En la meva opinió, amb la regulació i el manteniment econòmic, el Govern, podria controlar el funcionament i exigir que els imans tingueren els estudis de Teologia. Lògicament, com diu Amparo, hauria de buscar el procediment per a la convalidació d’aquesta titulació. Així s’evitaria que qualsevol membre de la comunitat musulmana que acudeix a resar, puga exercir un liderat que podia tenir conseqüències nefastes per a la nostra societat.
Tenim en compte que, afortunadament, estem en un Estat aconfessional, ens agrade o no, aquesta és una religió que junt a altres està al nostre voltant, i lluny de rebutjar-la o ignorar-la, hem de acceptar-la, al igual que fem amb la religió catòlica.
La meva intenció no és criticar els beneficis que l’Estat concedeix a la Conferencia Episcopal Espanyola (CEE), però per aquells, llecs en el tema, em veig en la necessitat de citar alguns, de manera concisa:
- L’Estat aporta una quantitat important al pressupost de la C.E.E.
- El Clero no declara a Hisenda els seus sous. Així mateix l’església està exempta de l’IVA, de l’Impost de Bens Immobles (IBI), el de societat, el de transmissions i actes jurídics documentats.
- És la primera potencia de l’Estat en patrimoni històric, i té milers d’immobles e inclús de diversos latifundis rurals. Les administracions autonòmiques financen projectes de restauració o de manteniment de aquestos bens: museus, arxius, catedrals, monestirs, esglésies, cases rectorals, campanars, jardins. També finança per a la construcció de nous edificis eclesiàstics. Tot això sense demanar contrapartides d’us públic.,
- Es pot comptar en milers, els centres educatius en els quals l’església es beneficia mitjançant els seus professors de religió.
Després de tots aquestos beneficis que nodrixen a la CEE, demanar que els professionals de la comunitat islàmica tinguen un sou, no em pareix una barbaritat.
Per altra banda, el CCI, ha organitzar unes jornades per a abordar temes com el terrorisme, la dona musulmana, la llibertat d’expressió i la immigració. Hem d’aprofitar aquestes iniciatives per a intentar aconseguir el benestar entre els humans siguen de la religió que siguen. I m’atreviria a dir, que es podria evitar més 11-S o 11-M
A títol informatiu, adjunte dades amb les estadístiques de les religions que hi ha al món.
I think, therefore I am 
Bueno, creo que discrepo un poco… No creo que sea un argumento sólido el que: para que no sean malos les pagamos los imanes…
Quien quiera religión, que se la pague… y no lo dice un ateo contrario a la religión… sino un cristiano protestante (quienes hemos sido olvidados durante décadas, y eso que en España hay más de 1.200.000 protestantes) que aboga por la separación Religión-Estado. Los protestantes no hemos tenido un trato muy favorable, y menos todavía tras la animadversión con la que el caudillo persiguió a todo lo que no sonara a católico o nacional. Y todavía hoy seguimos pagando ese lastre, que siendo religión mayoritaria en países como EEUU, Reino Unido o Alemania, aquí somos considerados bichos raros…
Pero aún así, creo en la separación necesaria entre estado-iglesia y religión-estado. Eso sí, siendo un defensor radical de la libertad individual de creencias.
Te dejo aquí una parte del discurso de Azaña en las Cortes, cuando ya en el 31 se defendía la laicidad del estado. Todavía hoy estamos muy lejos de alcanzarla, pero no por ello creo que debamos atarnos a otras religiones sino de desatarnos de las actuales y defender la libertad actual y los derechos de todos (y de los inmigrantes mayormente, que suelen ser los que primero lo pagan):
«La revolución política, es decir, la expulsión de la dinastía y la restauración de las libertades públicas, ha resuelto un problema específico de importancia capital, ¡quién lo duda!, pero no ha hecho más que plantear y enunciar aquellos otros problemas que han de transformar el Estado y la sociedad españoles hasta la raíz. Estos problemas, a mi corto entender, son principalmente tres: el problema de las autonomías locales, el problema social en su forma más urgente y aguda, que es la reforma de lo propiedad, y este que llaman problema religioso, y que es en rigor lo implantación del laicismo del Estado con todas sus inevitables y rigurosas consecuencias. Ninguno de estos problemas los ha inventado la República (…). Cada uno de estas cuestiones, señores diputados, tiene una premisa inexcusable, imborrable en la conciencia pública, y al venir aquí, al tomar hechura y contextura parlamentaria es cuando surge el problema político. Yo no me refiero a las dos primeras, me refiero a eso que llaman problema religioso. La premisa de este problema, hoy político, la formulo yo de esta manera: España ha dejado de ser católica; el problema político consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e histórica el pueblo español. Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se le llame problema religioso. El auténtico problema religioso no puede exceder de los límites de la conciencia personal, porque es en la conciencia personal donde se formula y se responde a la pregunta sobre el misterio de nuestro destino (…).»
Diario de sesiones de los Cortes, 13 de octubre de 1931
Amic Francesc,
Potser que m’haja explicat malament. D’agnòstic a cristià protestant, estem totalment d’acord a que s’ha de separar Estat-Esglèsia i que evidentment cadascú que es pague les seves creences. Em pareix un insult que l’Estat subvencione d’una manera o d’un altra a l’Esglèsia. Com tu dius, allò que s’ha de fer és deslligar-nos de totes les religions, però com lamentablement no es fa, doncs s’ha d’exigir que es tracte d’una manera igualitària a tots. Amparo, el que fa és justament això, demanar el mateix que li donen a altres, i intenta justificar la seva sol·licitud.